Asia Occidental o del Oeste ye una de los ventidós subrexones en que la ONX estrema'l mundu. Ta compuesta por dieciocho paísesː Armenia, Azerbaixán, Baḥréin, Xipre, Xeorxa, Iraq, Irán, Israel, Xordania, Kuwait, El Líbanu, Omán, Qatar, Arabia Saudita, Siria, Palestina, Turquía, Emiratos Árabes Xuníos y Yeme, amás de los países ensin reconocer Abkhasia, Osetia del Sur, Altu Karabakh y Xipre del Norte. Les sos mayores ciudaes son Istambul y Ankara, en Turquía, y Riyad, en Arabia Saudita.

Asia Occidental
Situación
Tipu rexón xeográfica
Parte de Asia
Coordenaes 29°10′00″N 47°36′00″E / 29.166667°N 47.6°E / 29.166667; 47.6
Asia Occidental alcuéntrase en Tierra
Asia Occidental
Asia Occidental
Asia Occidental (Tierra)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

Llenda al norte col mar Negru y Rusia, al nordeste col mar Caspiu que la dixebra d'Asia Central, al este con Asia del Sur, el golfu Pérsicu y el golfu d'Omán, al sur col océanu Índicu, y al oeste col mar Roxu y el mar Mediterraneu. Tien una superficie de 4 607 160 km², una población nel añu 2013 de 163 707 000 hab. y una densidá de población de 35,5 hab/km².

Ye práuticamente equivalente a les espresiones Oriente Mediu o Cercanu Oriente, que describen la posición xeográfica en rellación cola distancia dend'Europa más qu'a una llocalización dientro d'Asia. Por cuenta de que esto percíbese como eurocentrismu y les organizaciones internacionales como les Naciones Xuníes,[1] reemplazaron los términos Oriente Mediu o Oriente Próximu por Asia Occidental. Esta rexón y Europa son nomaes colectivamente como Eurasia Occidental.

Xeografía editar

Clima editar

 
Montes Chouf, El Líbanu, un valle ente Beiteddine y Deir al-Qamar.

Asia Occidental ye un territoriu principalmente grebu y semiárido, y puede trate sometíu a seques; a pesar d'ello, esisten amplies estensiones de montes y valles fértiles. La rexón consiste de camperes, deveses, desiertos y montes. La escasez d'agua ye un problema en munches partes d'Asia Occidental, con una población que crez rápido de manera qu'esixe mayor demanda d'agua, ente que la salinización y la contaminación amenacia les reserves d'agua.[2] Los grandes ríos, incluyendo'l Tigris y el Éufrates, apurren fontes de regación d'agua y sofita a l'agricultura.

Hai dos fenómenos de vientu n'Asia Occidental: el sharqi y el shamal. El sharqi (o sharki) ye un vientu que vien del sur y el sureste. Ye estacional, y dura dende abril hasta principios de xunu, y torna de nuevu ente finales de setiembre y payares. Los vientos son secos y polvorientos, con ocasionales rabaseres d'hasta 80 quilómetros per hora y de cutiu llevanten violentes nubes de sable y polvu que pueden llevar sable a unos miles de metros d'altu, y pueden cerrar aeropuertos mientres curtios periodos de tiempu. Estos vientos pueden durar un día enteru al empiezu y a la fin de la estación, y mientres dellos díes a metá de la estación. El shamal ye un vientu veraniegu noroccidental que sopla por Iraq y estaos del golfu Pérsicu (incluyendo Arabia Saudita y Kuwait), de cutiu fuerte mientres el día, pero escayendo pela nueche. Esti efeutu atmosféricu asocede en cualquier llugar d'una a delles vegaes al añu.[3]

Topografía editar

 
Petra tou Rominou, una formación predresa na mariña de Pissouri, Xipre.

Ente que Asia Occidental principalmente contién árees con un baxu relieve, Turquía, Irán y Yeme inclúi terrén montascosu. La pandu anatolia enmarcar ente los montes del Ponto y montes Tauro en Turquía. El monte Ararat en Turquía alzar hasta los 5.165 msnm. Los montes Zagros atopar n'Irán, en zones a lo llargo de la so frontera con Iraq. La Meseta Central d'Irán ta estremada en dos cuenques hidrográfiques. La cuenca septentrional ye Dasht-y Kavir (Gran Desiertu Saláu) y Dasht-y-Lut na cuenca meridional.

En Yeme, les elevaciones superen los 3.700 metros en munches rexones y les zones de tierres altes estender al norte a lo llargo de la mariña del mar Roxu y al norte escontra'l El Líbanu. Una zona de falla tamién esiste a lo llargo del mar Roxu, con una fisura continental creando una topografía a manera de hoya con árees allugaes bien per debaxo del nivel del mar.[4] El mar Muertu, allugáu a nivel del mar ente la Cixordania, Israel y Xordania, ta asitiáu a 418 m per debaxo del nivel del mar, faciendo d'él el puntu más baxu sobre la superficie de la Tierra.[5]

Un gran cintu de depresiones atopar na Península Arábiga, dende'l centru d'Iraq, al traviés d'Arabia Saudita, y a Omán y el mar Arábigu. El Éufrates y el Tigris son ríos que corten esi cintu de tierres baxes n'Iraq y flúin escontra'l Golfu Pérsicu. Rub'al KhāLī, unu de los más grandes desiertos de sable del mundu, toma'l terciu meridional de la Península Aránbiga n'Arabia Saudita, partes d'Omán, los Emiratos Árabes Xuníos y Yemen. Jebel al Ajdar ye un pequeñu cordal de montes que s'atopa nel nordeste d'Omán, llendando col golfu d'Omán.

Geología editar

Tres grandes plaques tectóniques converxen n'Asia Occidental, incluyendo l'Africana, la Euroasiática y l'Arábiga. Les llendes ente les plaques tectóniques lleguen a la cresta Azores-Xibraltar, estendiéndose pol Norte d'África, el mar Roxu y escontra Irán.[6] La placa Arábiga mover escontra'l norte a la placa Anatolia (Turquía) na Falla del Este d'Anatolia,[7] y la llende ente les plaques Exéu y Anatolia en Turquía oriental ye tamién activa sísmicamente.[6]

Recursos hídricos editar

Dellos grandes acuíferos apurren agua a grandes porciones d'Asia Occidental. N'Arabia Saudita, dos grandes acuíferos d'oríxenes Paleozoicu y Triásicu atopar so los montes Yabal Tuwayq y árees al oeste del mar Roxu.[8] Los acuíferos d'orixe Cretaceu y Eocenu atopar por debaxo de grandes proporciones d'Arabia Saudita central y oriental, incluyendo Wasia y Biyadh que contienen montones tantu d'agua duce como agua salao.[8] El sistema acuíferu de Nubia queda per debaxo de grandes árees del Norte d'África.[8] El proyeutu Gran Ríu Artificial en Libia utiliza una amplia rede de tuberíes pa tresportar agua dende l'acuíferu nubiu a los sos centros de población. La recarga d'agua soterraño pa estos fondos acuíferos predresos lleva miles d'años, de manera que los acuíferos son esencialmente recursu non anovable.[9] La regación por hinchente o riegos, según métodos d'asperxadura, son usaos estensamente pa la regación, cubriendo cerca de 90.000 km² cruciando Asia Occidental p'agricultura.[10]

Países n'Asia Occidental editar

 
Rexones d'Asia descrites poles Naciones Xuníes:      Asia Septentrional      Asia Central      Asia Occidental      Asia Meridional      Asia Oriental      Sureste Asiáticu

Los países y territorios d'Asia Occidental según la Subrexón de la ONX, numberaes debaxo:

1 Xeográficamente n'Asia, pero de cutiu considérase parte d'Europa por razones históriques y culturales. 


Anque nun tán incluyíes na subrexón de les Naciones Xuníes d'Asia Occidental, a Irán inclúyese-y de normal dientro d'Asia Occidental, y dacuando Afganistán y Exiptu (que tien dalgún territoriu n'Asia) incluyir nuna definición más amplia de "Asia Occidental". Tendría De señalase tamién qu'Afganistán puede ser consideráu d'Asia Central,[11][12] Asia Meridional,[13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26] o d'Asia Occidental.[27]

Datos del territoriu editar

País, con bandera Superficie
(km²)
Población
(2009)
Densidá
(per km²)
Capital PIB nominal
(2009)
Per cápita (2009) Moneda Gobiernu Idiomes oficiales
Anatolia:
  Turquía1 783.562 72,561.312 95 Ankara $1,028 trillones $13.920 (est. 2008) Llira turca Democracia parllamentaria Turcu
Península arábiga:
  Baḥréin 665 791.000 1.189 Manama $19,4 billones $24.500 Dinar bahreiní Monarquía constitucional Árabe
  Kuwait 17.820 3.100.000 174 Ciudá de Kuwait $114,9 billones $37.000 Dinar kuwaití Monarquía constitucional hereditaria |

Árabe

  Omán 212.460 3.200.000 15 Mascate $52,3 billones $16.300 Rial omaní Monarquía absoluta Árabe
  Qatar 11.437 1.409.000 123 Doḥa $92,5 billones $65.600 Riyal qatarín Monarquía Árabe
  Arabia Saudita 1.960.582 28.686.633 15 Riyadh $379,5 billones $13.200 Riyal saudín Monarquía absoluta Árabe
  Emiratos Árabes Xuníos 82.880 6.888.888 8 Abu Dhabi $228,6 billones $33.200 Dirham de los Emiratos Árabes Xuníos Monarquía constitucional Federal Árabe
  Yeme 527.970 23.580.000 45 Sana'a $26,2 billones $1.100 Rial yemenín República Árabe
Cáucasu:
  Armenia 29.800 3.245.900 109 Yereván $8,7 billones $2.700 Dram armeniu República presidencialista Armeniu
  Azerbaixán 86.600 8.922.000 103 Bakú $43,0 billones $4.900 Manat azerbaixanu República presidencialista Azerbaixanu
  Xeorxa 69.700 4.385.841 63 Tblisi $11,0 billones $2.500 Lari xeorxanu República democrática presidencialista Xeorxanu
Meseta iranina:
  Irán 1.648.195 74.196.000 45 Teḥrán $331,8 billones $4.500 Rial iranín República islámica (una república teocrática) Persa
Llevante mediterraneu:
  Xipre 9.250 801.622 90 Nicosia $23,2 billones $28.900 Euru República Griegu, turcu
  Iraq 438.317 31.234.000 71 Bagdag $70,1 billones $2.200 Dinar iraquín Democracia parllamentaria Árabe, curdu
  Israel 20.770 7.509.000 361 Xerusalén apostáu $194,5 billones $26.100 Nuevu shéquel Democracia parllamentaria Hebréu, árabe
  Xordania 92.300 6.318.677 68 Amán $22,5 billones $3.600 Dinar xordanu Monarquía constitucional Árabe
  El Líbanu 10.452 4.224.000 404 Beirut $52,6 billones $13.700 Llibra libanesa Democracia parllamentaria Árabe
  Palestina Palestina non dafechu soberanu 6.220 4.148.000 667 Xerusalén apostáu $6,6 billones $1.600 Dinar, llibra
shéquel
República presidencialista Árabe
  Siria 185.180 21.906.00 118 Damascu $54,4 billones $2.500 Llibra siria República presidencialista Árabe

Territorios que dacuando s'inclúin editar

País, con bandera Superficie
(km²)
Población Densidá
(per km²)
Capital PIB (Total) Per

cápita ! Moneda

Gobiernu Idiomes oficiales
  Exiptu 1.001.449 77.498.000 77 El Cairu $188,0 billones $2.400 Llibra exipcia República semipresidencialista (democracia) Árabe

Fuentes:

Notes:

1 Les cifres pa Turquía inclúi Tracia Oriental, que nun ye una parte d'Anatolia.

Usu n'estadístiques de etnicidad editar

El gobiernu canadiense usa "West Asian" (Asiáticu del Oeste) nes sos estadístiques.[28][29]

Ver tamién editar

Plantía:Sisterlinks

Otres subrexones d'Asia editar

Referencies editar

Fuentes editar

Cites editar

  1. United Nations Cartographic Section Web Site, División estadística de les Naciones Xuníes
  2. (1997) «Chapter 7: Middle East and Arid Asia», IPCC Special Report on The Rexonal Impacts of Climate Change: An Assessment of Vulnerability. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC).
  3. (2003) Taru Bahl, M H Syed: Encyclopaedia of the Muslim World. Nuevu Delhi: Anmol Publications, páx. 20. ISBN 9788126114191. Consultáu'l 1 de febreru de 2009.
  4. Sweeney, Jerry J., William R. Walter. «Preliminary Definition of Geophysical Regions for the Middle East and North Africa». Lawrence Livermore National Laboratory.
  5. «ASTER Image Gallery: The Dead Sea». NASA.
  6. 6,0 6,1 Beaumont (1988), p. 22
  7. Muehlberger, Bill. «The Arabian Plate». NASA, Johnson Space Center. Archiváu dende l'orixinal, el 6 de xunetu de 2007.
  8. 8,0 8,1 8,2 Beaumont (1988), p. 86
  9. Beaumont (1988), p. 85
  10. «Food and Agriculture Organization (FAO)».
  11. The 2007 Middle East & Central Asia Politics, Economics,and Society Conference Universidá d'Utah.
  12. "Rexonal Economic Outlook: Middle East & Central Asia" mayu de 2006, Fondu Monetariu Internacional.
  13. CIA world factbook, Afganistán - Xeografía (Allugamientu: Asia Meridional)
  14. Center for South Asia Studies: Universidá de California, Berkeley
  15. Center for South Asia Outreach UW-Madison
  16. Department of South Asia Studies: Universidá de Pennsylvania
  17. South Asia: Data, Projects, and Research
  18. MAPS SHOWING GEOLOGY, OIL AND GAS FIELDS AND GEOLOGICAL PROVINCES OF SOUTH ASIA [1] Incluyi Afganistán y Bután
  19. Afghanistan-Tajikistan Bridge Links Central, South Asia [2] referir a Afganistán como d'Asia Meridional y a Taxiquistán como Asia Central
  20. University of Washington Jackson School of International Studies: The South Asia Center «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 2 d'abril de 2015. Consultáu'l 2 de marzu de 2015.
  21. Universidá de Sircusa: The South Asia Center http://www.maxwell.syr.edu/moynihan/programs/sac/
  22. Center for South Asian Studies
  23. http://www.brandeis.edu/rexistrar/catalog/one-subject.php?subject_id=6550 esta fonte almite en ciertos contestos que'l Tíbet y Afganistán atopar n'Asia Meridional
  24. Organization - Center for South Asian Studies - Oscar
  25. Universidá de Ḥawai en Manoa | South Asia Collection
  26. Rutgers, SAS South Asian Studies: - Home
  27. Ethnic Origin (247), Single and Multiple Ethnic Origin Responses (3) and Sex (3) for the Population of Canada, Provinces, Territories, Census Metropolitan Areas and Census Agglomerations, 2006 Census Archiváu el 8 de marzu de 2009 na Wayback Machine.
  28. Statistics Canada: Population Groups (28) and Sex (3) for the Population of Canada, Provinces, Territories, Census Metropolitan Areas and Census Agglomerations, 2006 Census
  29. https://www.google.com/search?q=west+asian+site%3Astatcan.ca

Enllaces esternos editar